dimarts, febrer 07, 2006

Senglar

Encara tremolo.

Venia jo contenta cap a casa, pensant en les meves coses. Passava pel mig del bosc. Com cada dia. No hi ha cap més forma d'arribar a casa. O passo pel mig d'un bosc o passo pel mig d'un altre.

De cop, he arribat a una recta. Una recta d'uns 200 metres, però la recta més llarga que hi ha a la carretera de casa. L'he vist. Allà estava. Al marge de la carretera, mirant cap a dintre el bosc. A uns 40 o 50 metres d'on estava jo.

Per sort, he estat bé de reflexes. He clavat el peu al fre. El senglar s'ha espantat amb els llums del cotxe, i com fan tots, s'ha dirigit cap al mig de la carretera. És una cosa que no he entès mai: si veus una llum que t'espanta, fuig, no et posis a mig camí! Però tots fan el mateix.

Ho reconec, no anava massa poc a poc. Però tampoc anava massa ràpid. Per allà acostumo a passar a 90 o 100.

He parat just perquè el senglar pogués acabar d'atravessar la carretera.

M'he quedat uns segons parada.

He tornat a casa a uns 30 o 40 Km/h la resta del camí.

No pensava que hi hagués senglars corrent pel bosc en aquesta època. Mai n'havia vist cap.

Era un senglar dels grossos.

Sort que he parat a temps. Si l'arribo a tocar, com a mínim adéu cotxe.

Encara tremolo.

6 Comentaris:

At 7/2/06 20:58, Blogger Dan said...

Bons reflexes!
Duies el cinturó cordat, oi? (sino, considerat renyada)

 
At 7/2/06 21:29, Blogger estranya said...

Jo SEMPRE duc el cinturó cordat. No pujo al cotxe que no me'l cordi. Per això no em podràs pas renyar.

 
At 7/2/06 23:08, Anonymous imma said...

ostres, encara sort que has frenat a temps!! nena!!!

 
At 8/2/06 09:52, Anonymous Labmaniakes said...

Ostres, doncs sin que tens sort! I no ho dic per trobar-te un senglar, sino pel fet de viure al mig del bosc, no tots podem dir això en aquestes èpoques en que tot està invait de pisos...

I lo dels senglars que van cap a la llum, encara que no ho entenguis, potser si et poses al seu lloc ho enentràs una mica; nosaltres , moltes vegades, davant del perill, en comptes de fugir, per curiositat, per atracció, anem cap a ell...estem fets pel risc!

 
At 8/2/06 11:41, Anonymous bob said...

S'han d tenir bons reflexes!!! A mi m'ha passat aixo pero amb vaques. ppAassant per un cami on hinha una vaqueria a vegades s'escapen i veus com surten corrents davant teu, et quedes glaçat

 
At 8/2/06 19:57, Blogger estranya said...

Sí, sort que vaig frenar a temps. Avui anava per la carretereta a 60 i d'aquí no passava. Mirava a una banda i l'altra, tota l'estona pensant que em sortiria un senglar de vés a saber on.

No visc exactament al mig del bosc... I sí, és una sort per depèn de quines coses, però per altres és millor viure a ciutat (tot i que jo no ho canviaria).

Sí, Bob, a mi m'ha passat amb ovelles. El problema dels senglars és que només te'ls trobes de nit i et surten del mig del bosc que no saps d'on, perquè està tot fosc i no pots veure que apareixen. Les vaques com a mínim les veus al cantó de la carretera...

 

Publica un comentari

<< Home